Diu la llegenda
que, un dia molt i molt boirós, un drac bo volava ben tranquil sobre el Massís
del Garraf. Anava a visitar una vila encisadora de la qual n’havia sentit a
parlar molt, una vila a prop del mar amb un castell dalt d’un turó. A
causa de l’espessa boira, però, el drac es va perdre pel massís.
La Bruguers, una
nena molt eixerida que passejava per allí, se’l va trobar i, un cop passat el
primer ensurt, es va posar molt contenta quan va saber que el drac anava cap al
seu poble, cap a Castelldefels, on les festes populars estaven a punt de
començar, i es va oferir a acompanyar-lo.
Quan hi van
arribar, la gent del poble també es va espantar molt i van voler atacar el
drac, però la Bruguers el va defensar i els va convèncer que era un
drac bo i que els protegiria. El drac es va presentar: es deia Gar-i-Got i tenia
dos caps, un per vigilar el mar i l’altre per vigilar la muntanya.
Just llavors van
arribar els Barons de l’Eramprunyà que, després d’inaugurar les festes, van
presidir els balls populars i les justes de soldatsi, tot seguit, van tornar al
castell a descansar.
Els llogarencs van
seguir gaudint de la festa, inconscients de la presència d’una bruixa malvada
que s’amagava entre la gentada i que,amb les seves pólvores
màgiques,vaadormir-lostots, tret d’alguns que van aconseguir fugir, cames
ajudeu-me, cap al bosc.
El mag del poble,
preveient les intencions de la bruixa, va provar d’aturar-la, però la bruixa el
va vèncer i va invocar les forces del mal. Aleshores va aparèixer Llucifer,
acompanyat de les guardianes de l’infern, que van mostrar la seva força amb
balls aterridors.
El Gar-i-Got els
va plantar cara, però no va aconseguir derrotar-los.Tampoc no se’n va sortirel
cavaller Guifré - comandant delsexèrcits - que va caure presoner de les
guardianes.
Llucifer,
aparentment invencible, va invocar diables i diablesses que van omplir la plaça
i van demostrar el seu poder i maldat amb balls obscens i provocadors. Quan tot
semblava perdut, van arribar els soldats i cavallers de la baronia i van
lluitar a mort contra aquells éssers malvats.
Malauradament, els
soldats també van ser vençuts i Llucifer i la bruixa ja es veien amos i senyors
de la contrada. La victòria, per sort, els va durar poc, perquè el mag, que no
era mort, va fer ús de la seva màgia per alliberar Guifré, el qual, aquest cop
sí, va aconseguir derrotar Llucifer – després d’un combat aferrissat - i el va
fer fora de la vila.
Guifré, però, va
quedar estès a terra, tocat de mort. La Bruguers va córrer
al seu costat i va cridar el Gar-i-Got ben fort perquè l’ajudés. El bon drac
s’hi va atansar i, veient que ell no hi podia fer res, va cridar les aloges,
les dones d’aigua que viuen a les fonts i estanys de Catalunya i que tenen la
capacitat de curar. Les aloges, amb els seus balls guaridors, van salvar la
vida aGuifré i, tot seguit, van despertar la gent del poble, que encara dormia
pels racons de la vila.
I diu la llegenda
que, de contents que estaven, els vilatans van ballar i ballar sense parar, i
el Gar-i-Got - el bon drac que els havia ajudat tant com havia pogut - també va
ballar i ballar, mentre treia foc per la boca, com fan tots els dracs. Això sí,
amb molta cura de no fer mal a ningú!
