Crònica - Després de dos dies intensos de Festa Major, i ja amb la feina feta, els
Grocs, avui, finalment, podem descansar i recuperar forces. La temporada
continua, però nosaltres ens prenem un curt descans de dues setmanes abans de
reprendre els assajos i les actuacions. I és que han estat uns dies durs, en
què hem treballat molt, tant durant els assajos previs com durant les
actuacions de Festa Major.
Vam començar diumenge al vespre amb la nostra participació a la cercavila, on
vam aixecar deu pilars de 4, vuit d’ells descarregats i dos de carregats. Vam
seguir dilluns al matí, amb sis pilars de 4 descarregats durant la processó de
la Verge. El plat fort, però, va ser la gran Diada de Festa Major que vam
celebrar a la tarda a la Plaça de l’Església, que va comptar amb la
participació dels Xicots de Vilafranca i els Castellers de les Roquetes.
Feia dies que
anunciàvem que intentaríem el 2 de 7, una construcció que feia vint anys que no
intentàvem i que no hem arribat a carregar mai. La portàvem molt assajada, i a
l’últim assaig l’havíem completat fins a acotxador. Era, per tant, un objectiu
assolible. Els nervis, però, envaïen la plaça. Vam obrir l’actuació amb el 4 de
7 a primera ronda, una construcció que ens costa i que encara no havíem
aconseguit descarregar aquesta temporada. Calia descarregar-la, però, per poder
afrontar amb la moral alta la segona ronda. I ho vam fer. I ho vam fer, a més a
més, amb peces noves al tronc. Tot i que les mides no eren bones, el castell va
pujar i baixar ràpid i ferm, i ens vam apuntar el primer castell de set de la
tarda.
A segona ronda,
vam anunciar el 2 de 7. El cap de pinyes cantava les posicions i donava les
últimes instruccions. La cap de troncs es preparava per manar el seu primer 2
de 7. Els castellers del tronc semblaven prou serens i confiats. Els de la
pinya feien el cor fort, però els nervis els rossegaven per dins. La canalla
semblava decidida. El primer peu no estava prou bé i es va desmuntar. Al segon
intent, semblava que estava millor, però els segons van demanar que pugessin
només terços i avaluessin la situació. Després que els terços donessin el seu
vist-i-plau, el castell va tirar amunt, decidit, però tremolós. Ja se sap que
el dos sempre remena, però potser remenava massa. Les mides, tanmateix, eren
bones. L’acotxadora no s’ho va pensar i va volar fins a col·locar-se. Ja només
faltava l’enxaneta, que pujava a poc a poc i molt fineta. Una forta rebregada,
però, la va fer dubtar, i la cap de troncs la va fer baixar. Malauradament, una
altra forta rebregada durant la baixada va provocar la caiguda del castell, que
va quedar en intent. Crits de ràbia i llàgrimes de decepció pertot.
Els Grocs som
forts, però, i ens vam refer de seguida. Calia descarregar el 3 de 7 a tercera
ronda i, tot i que és una construcció que ja hem descarregat en quatre ocasions
aquesta temporada i que tenim molt dominada, no ens podíem relaxar. I no vam
fallar. I la vam descarregar amb seguretat i solvència. I amb canvis al tronc.
A la ronda de repetició vam optar pel 2 de 6 pesat, que vam descarregar també
sense problemes i, ja la ronda de pilars, vam descarregar un preciós vano de 5,
amb un pilar de 5 molt treballat.
Els Grocs vam
descarregar, així, la clàssica de 7 per Festa Major – tres mesos abans que la
temporada passada – i vam signar la millor actuació d’enguany. Tot i que ens
vam quedar a un pas de fer història, ens podem sentir molt orgullosos de la
nostra actuació i de l’evolució de la colla. Ara només cal seguir treballant
als assajos, prova rere prova, i encarar la segona part de la temporada amb més
ganes encara.
