Crònica dels Castellers de Castelldefels - El
castell puja ferm, però una mica tremolós. Els nervis són a flor de pell, des
de la pinya fins al pom. L’Emma i l’Andrea pugen ràpides i finetes. L’Emma es
col·loca, l’Andrea fa l’aleta i la plaça brogeix.
Mentre l’Andrea
baixa per la rengla, la Marta puja pilar amunt. El pilar belluga una mica, però
la Marta, amb l’exquisida finor que la caracteritza, assoleix el repte i es
col·loca, preparada per rebre l’Emma, que ja l’està esperant a dosos. L’Emma no
s’ho pensa dues vegades ni mitja i, amb valentia i decisió, entra al pilar i fa
l’aleta. El tronc es desfà de pressa i deixa al descobert un magnífic pilar de
5 que fimbra, però no massa. El Josele l’aguanta amb el cor, més que amb les
espatlles. I mentre l’aguanta, mira la plaça, i la veu plena. I veu totes les
mirades clavades en ell, i sent els crits d’emoció, i els aplaudiments, i en
aquell instant sap que tot l’esforç ha valgut la pena.
Acaba la primera ronda, doncs, amb un 3 de 7 amb l’agulla
descarregat per primera vegada a la la història dels Grocs. És un moment màgic,
increïble, colpidor, que no deixa ningú indiferent. Camises grogues que salten
i giren i s’abracen i es besen i ploren i canten i criden. Encara queda feina
per fer, però, i a contracor, ens calmem una mica i aparquem les emocions. Avui
la volem fer molt grossa, i això tot just ha començat.
En segona ronda anunciem el 4 de 7, un castell que ja no
ens fa por, però que ens fa respecte. Encara excitats pel primer triomf,
tanquem pinya i pugen segons. Sembla que les mides són bones – sembla que a poc
poc n’estem aprenent – i els segons diuen que sí, que endavant. Tota la pinya
concentrada, mans fortes i segures, baixos quiets i expectants. I el castell
torna a pujar ferm, i l’enxaneta puja com un llamp, i el passa i fa l’aleta per
segona vegada aquesta tarda. La descarregada ens fa treballar una mica, però ja
el tenim! El segon castell de 7 descarregat de la diada. I ho tornem a celebrar,
aquesta vegada amb més serenor. Sabem que ens en queda un encara i no ho volem
espatllar.
Arriba la tercera ronda i anunciem el 3 de 7, un vell
conegut que hem descarregat ja unes quantes vegades. Tanmateix, no volem pecar
d’excés de confiança i la consigna és fer-lo com si fos la primera vegada. Al
tronc les forces no estan ben compensades i la carregada s’ha de treballar una
mica. L’Aina, però, no s’ho pensa i puja fineta i decidida i es col·loca ben
arraulida. El castell s’obre a quarts, estan patint una mica, però l’Andrea
puja igualment i fa l’aleta. La descarregada no és tan plàcida com voldríem. El
tronc pateix, però la pinya prem fort i aguanta. Ja queda poc, ben poc, un
últim esforç i ja ho tindrem. Finalment, el castell es descarrega i la plaça
sencera esclata d’alegria.
Tanquem la diada amb un preciós vano de 5, un pilar de
canalla i el tradicional pilar al balcó. I signem, així , la millor actuació de
la colla a la nostra plaça. Acabem temporada, doncs, amb tres castells de 7
descarregats, tots al primer intent, que ens fan sentir grans i orgullosos de
la feina feta i que ens omplen de confiança i ens fan somiar amb nous
reptes per la temporada que ve.
I ara a descansar, que ens ho hem ben guanyat!
(Fotografies del Jorge Sánchez)
(Fotografies del Jorge Sánchez)
