Avui, em
permetreu la llicència d'escriure la crònica de la Diada de Festa Major dels
Castellers de Castelldefels com a component de la colla que sóc.
Eren les 18:15h quan sortíem de l'Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels en
cercavila a ritme de les Gralles Toc de Vent cap a la Plaça de l'Església, al
costat dels Xicots de Vilafranca. A la plaça ens esperaven els Vailets de
l'Empordà.
Començàvem la
diada amb un Pilar Caminant fins a les portes de l'Església de Santa Maria, un
pilar que arrencava els primers aplaudiments d'una plaça en què ja hi havia
molta gent esperant expectant una diada que es presagiava històrica.
En primera
ronda anunciàvem el nostre castell màxim fins a la data, el 5 de 7. Un castell
que havíem descarregat per primera vegada en la nostra història dues setmanes
abans a Sitges (carregat al Concurs de Castells de 1994 i en el Concurset de
2016).
El castell
pujava tremolós davant el gran repte que suposava i la responsabilitat de
fer-ho a la nostra plaça, però amb bones mides. Es col·loquen dosos i les
Gralles anuncien que l'Enxaneta està a punt de coronar el castell. En aquest
moment, els nervis ens traeixen i el castell comença a tremolar com una canya
de bambú assotada pel temporal. Mentrestant, l'Enxaneta fa l'aleta sobre la
segona acotxadora i tota la canalla en bloc es llança cap avall, ràpida i fina,
mentre el castell es deforma i retorça donant tombs a un costat i a un altre,
posant en perill la descarregada. Tot d'una, es fa el buit, el pes desapareix
de les teves espatlles i penses 'cau'. Però si alguna cosa ens caracteritza als
groc, és que sabem defensar els castells fins al final i mai ens donem per vençuts. I així ho vam demostrar. La
pinya va prémer amb totes les seves forces transmetent aquesta força i
seguretat als segons, nosaltres als terços i aquests als quarts, en una conjura
silenciosa i un pensament únic ... AIXÒ NO ES CAU PELS MEUS COLLONS!!!. Davant
d'una plaça plena de gom a gom, que no va parar d'aplaudir i llançar crits
d'ànim, els dosos baixen amb calma i serenitat (les batzegades paren) després
les quartes (els tremolors desapareixen), terços (comencen els crits d'alegria)
i encara amb els segons sobre la pinya, esclata l'alegria d'haver defensat de
forma èpica un castell amb el que fa tan sols un any, somiàvem. Un somni que
s'ha fet realitat davant la nostra gent.
La colla
canta, crida, salta, ens abracem i plorem. Els sentiments estan a flor de pell,
fruit de moltes hores d'esforç i compromís. És l'orgull d’una colla petita,
però valenta.
Però això no
havia fet més que començar. Després d'un preciós i paradíssim 4 de 8 dels
nostres germans, els Xicots de Vilafranca i el 3 de 6 amb agulla del Vailets,
anunciem un altre dels nostres castells màxims, el 4 de 7 amb agulla. Com ja he
comentat abans, estàvem davant la possibilitat de fer la millor diada de la
nostra història a casa i anàvem a per totes.
Els segons
pugem a la pinya. Després de comprovar que els baixos estan ben quadrats,
comencen a pujar els terços i sonen les Gralles. Es col·loquen les quartes, els
dosos i comencen a pujar les més petites i valentas de la colla. El castell té bones mides
i, encara que la meva rengla s'obre una mica, l'enxaneta corona el castell
sense problemes. La baixada es fa segura i a bon ritme, deixant en el centre la
majestuosa agulla davant els aplaudiments i crits d'una plaça bolcada amb la
colla de la seva ciutat. L'acotxadora comença a baixar ‘des-pa-cito, suave
suavesito', sense moure el pilar, després surt la quarta amb un somriure
d'orella a orella, amb la sortida de la terços la pinya comença a rugir,
l'alegria esclata i tornen els crits, abraçades i càntics. Estàvem a punt de
fer història i ho sabíem.
En aquesta
segona ronda, els Xicots de Vilafranca ens van delectar amb un fantàstic i
treballat 2 de 8 amb folre, mentre que els de l'Empordà descarregaven un
lluitat 2 de 6.
Començava la
tercera i última ronda i, tot i que el 3 de 7 amb l'agulla era en principi el
castell més assajat i descarregat dels tres que presentàvem a plaça, no era el
moment de confiar-se, no quan estàvem tan a prop d'aconseguir el nostre tan
somiat objectiu.
Com en les
dues rondes anteriors, la pinya està ben quadrada i després de col·locar-nos
els segons, les gralles anuncien que el castell va a començar. Però en
col·locar-se els treços, el Edu (segon de la rengla) i l'Abel (terç de la Buida) em demanen que surti
de pit, ja que la meva rengla 'està entrada', i això faig. Aviso al meu
primeres per darrere 'Santos AGAFA'M' i em sento per obrir el castell. Un castell
que puja segur i es corona sense problemes mentre l’agulla va pujant per
l'interior del mateix. L'enxaneta fa l'aleta, la plaça aplaudeix i panteixa
mentre l'acotxadora es col·loca en el pilar i el castell es va despullant d'una
manera que frega lo sensual per deixar en el seu centre un nou pilar de 5 que,
com l'anterior, es desmunta sense problemes davant el deliri general. És en
aquest moment quan la Plaça de l'Església de Castelldefels abraça la seva colla
amb un sonor, càlid i llarg aplaudiment. Una colla petita, degana del Baix, que
acaba de fer la millor actuació dels seus 35 anys d'història en descarregar el
5 de 7, el 4 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7 amb l'agulla, i A LA PRIMERA ...!
Però calia
posar-li la cirereta al pastís i, després d'un fastuós 7 de 7 dels Xicots de
Vilafranca i el 3 de 6 dels Vailets de l'Empordà per acabar la tercera ronda,
els Grocs oferíem a una plaça agraïda, un súper Vano de 5 (4 pilars de 4 i, en
el centre, un pilar de 5); mentre que els de Vilafranca tancaven la seva actuació
amb un Vano de 5 i els de l'Empordà amb un pilar de 4.
A la diada de
Festa Major, cal sumar-li la Diada de Vigília
que vam celebrar dissabte a la tarda, amb Vailets de Gelida i Castellers de les
Roquetes (gràcies per l’ajuda a les pinyes), en què vam descarregar el primer 7
de 6 de la nostra història, un 3 de 6 i un 4 de 6 simultanis, i un 3 de 6
aixecat per sota. També durant la cercavila i processó de Festa Major, vam
descarregar 12 pilars de 4, amb 12 alineacions diferents, a més d’un 3 de 6, un
2 de 6, un 4 de 6 i un 4 de 6 amb l’agulla.
Després d'una festa major de somni, m'agradaria felicitar a tots/es i cadascun/a dels meus companys/es de colla,
tots/es increïbles i meravellosos/es.
A la valenta canalla
(entre els quals es troben les meves dues princesetes), els/les més petits/es i
valents/as de la colla, però alhora gegants quan s'enfilen dalt dels castells.
Als/les
companys/es troncaires, equilibristes en les altures sobre les nostres
espatlles.
Als meus
companys de pis, el millor suport que un segon pot desitjar.
Al nostre
equip tècnic per la seva dedicació, temps i paciència. No hi ha prou or al món
per pagar tota la feina que feu i el que aguanteu.
A les nostres Gralles 'Toc de Vent', per acompanyar-nos amb la seva música en totes les diades, sou part fonamental de tots els castells.
A les nostres Gralles 'Toc de Vent', per acompanyar-nos amb la seva música en totes les diades, sou part fonamental de tots els castells.
A Kayte Locke per les seves magnífiques i sempre esperades fotografies.
Però sobretot,
GRÀCIES I MIL VEGADES GRÀCIES a la pinya. Una pinya forta i ferma com una roca, de la qual també formo part com a lateral o diagonal (us odio) per darrere, que dóna la seguretat que un castell necessita perquè es descarregui amb èxit.
SENSE PINYA NO HI HA CASTELL!!!
Menció especial (sense voler desmerèixer a la resta de la
colla) al meu 'EQUIPO A', format per aquelles mans que em toquen directament i
fan que em mantingui sobre de la pinya. Ja són més de dos anys que està format
per Lourdes (baixa i en aquesta diada contrafort) forta i patidora, l’Angel (el meu baix en diverses ocasions aquesta temporada i en els castells
d'aquesta diada), ells suporten els meus peus i el pes de tot el castell sobre
les seves espatlles; ajudats pel Manolo (contrafort), el seu pit i braços
mantenen al/a baix/a al seu lloc, reforçant la seva esquena i fixant les seves
espatlles; l’Oscar (agulla) ell s'encarrega de bloquejar els meus genolls
perquè no me'n vagi cap endavant i vigila que tot vagi bé a baix; el Lluis i el
Jose (laterals), ells agafen les meves cames i fan que em mantingui estable
sobre del/a baix/a; el Santitos (primeres per darrere) les seves mans són el
meu seient, tantes vegades necessitat, tantes vegades salvador; no m'oblido de
les crosses, que ajudeu al/la baix/a a aguantar tant de pes i dels diagonals,
que sou capaços de quadrar el cercle amb els vostres llargs braços. GRÀCIES A
TOTS/ES per aguantar-me i mantenir-me sobre
la nostra impressionant pinya, sense vosaltres no sóc res, amb vosaltres
sóc millor casteller, ocupi la posició que ocupi.
És de ben parits ser agraïts, és per això que voldria
agrair l'ajuda a les pinyes dels companys Grimpamons Castelldefels, Xicots de Vilafranca, el Vailets de l'Empordà,
Castellers de Terrassa, Castellers del Prat, Encantats de Begues i Arreplegats.
GRÀCIES.
Ara toca descansar fins al divendres 1 de setembre, quan
reprendrem els assajos per afrontar les pròximes diades, nous reptes i
objectius, com la Festa Major d'Hivern o el Concurset de l'any que ve.
Vull tancar aquesta crònica amb el crit de guerra del nostre Cap de Colla, el Josele...
PIT AMUNT I VISCA LA DEGANA
VISCAAAAA ...!
Chesco
Felices.
Orgullós casteller dels Castellers de Castelldefels.
