VERSOT 1: CATALANOFOBIA
Els nois d’en Rajoy, són uns campions.
Han vist l’estelada en algun cartel,
Però resulta que tot eren visions.
Vols dir que no han de canviar de camell?
Han vist l’estelada en algun cartel,
Però resulta que tot eren visions.
Vols dir que no han de canviar de camell?
Potser estan ocupats tapant corrupcions
o buscant raons per caçar la Forcadell.
I jo que no sóc fan d’aquesta dona,
Però li’n poden caure una de bona.
I és que entre tribunals constitucionals,
burrades d’Albiols i Rivera fotent pals,
no em deixen més remei que deixar les banyes
i anar a mani i fotre unes canyes.
Resposta: Oh! Diable meu, deixa’t de patranyes
I anem tu i jo a fotre unes canyes
Abans que el constitucional ho declari il·legal
VERSOT 2: CAMÍ DE LES TERCERES!
Oh gran flagell dels mortals!
Vostra immensa maldat us desborda.
Hi ha un dubte que em rosega
i aquest gran misteri vull resoldre.
I és que el PP, malgrat fer pena governant,
Les eleccions Espanyoles continua guanyant.
Després de les primeres, tot amb balda es van tancar,
diria que n’aprendrien, però, ningú del burro vol baixar.
Aleshores arriba una filtració, on el Sr Ministre d’interior
I un tal ‘’de Alfonso’’ si Sr., queden ben retratats.
En qualsevol altre lloc hauria estat fulminat,
Però a Espanya, ells surten reforçats.
Veient les notícies cada dia, entenc que la gent estigui cremada,
Però tornen a repetir el mateix i esperen un miracle, ala desesperada..
Semblen masoquistes penitents, amb tantes ganes de tornar-hi,
Que potser inclús l’Avern els hi pot semblar un balneari.
Aviat hi haurà la tercera, i no té aturador,
Ens hi posem de cul, o amb ganes, no li veig cap solució.
On arribarà la gent, amb aquesta situació?
Oh malèfic Llucifer! Que en penses tu d’això?
Resposta: Collons diable tronat! A on dur aquest senderi,
Sense seny ni criteri, els hi donen llibertat! El lliure albir es això, i la resta es pura
ficció. I sabem que en la il·lusió, aquí, en el fons, mano jo!
Oh gran flagell dels mortals!
Vostra immensa maldat us desborda.
Hi ha un dubte que em rosega
i aquest gran misteri vull resoldre.
I és que el PP, malgrat fer pena governant,
Les eleccions Espanyoles continua guanyant.
Després de les primeres, tot amb balda es van tancar,
diria que n’aprendrien, però, ningú del burro vol baixar.
Aleshores arriba una filtració, on el Sr Ministre d’interior
I un tal ‘’de Alfonso’’ si Sr., queden ben retratats.
En qualsevol altre lloc hauria estat fulminat,
Però a Espanya, ells surten reforçats.
Veient les notícies cada dia, entenc que la gent estigui cremada,
Però tornen a repetir el mateix i esperen un miracle, ala desesperada..
Semblen masoquistes penitents, amb tantes ganes de tornar-hi,
Que potser inclús l’Avern els hi pot semblar un balneari.
Aviat hi haurà la tercera, i no té aturador,
Ens hi posem de cul, o amb ganes, no li veig cap solució.
On arribarà la gent, amb aquesta situació?
Oh malèfic Llucifer! Que en penses tu d’això?
Resposta: Collons diable tronat! A on dur aquest senderi,
Sense seny ni criteri, els hi donen llibertat! El lliure albir es això, i la resta es pura
ficció. I sabem que en la il·lusió, aquí, en el fons, mano jo!
VERSOT 3: ‘’TAFANERIA PER BANDERA’’
Un moment amo Llucifer,
aprofitaré el WiFi de la plaça,
per retratar a aquests taps de bassa.
Al Facebook la penjaré,
i on millor que a no eres de Castelldefels si...
Fa pudor de safareig, de mirons i tafaners.
tots aquells que s'avorrien a casa, ens han omplert avui la plaça.
I es que s'ha posat de moda, mirar la pantalleta a totes hores.
Tafaners molt avorrits que no tenen res a fer,
comentant els embolics i queixant-se de tot i més.
Què pesats, quina amargura,
per què no aneu a menjar-li el tarro al estimat del vostre cura?
Queixar-se pel soroll, queixar-se per la brutícia, queixar-se pel jovent o quan la
candela fa una pífia.
Aaaaaaah!!!! ja n'estic fart!!!
Merda de poble, merda de societat,
tanta queixa ja és massa,
prou feina teniu dins de la vostra casa.
Sortiu del vostre bucle, deixeu la cara amargada,
perquè per molt que ho repetiu...
esto con manu si passava!!!
Resposta: De tafaneres i mongols, sempre n’ha estat el poble a vessar. Darrera
la pantalleta és molt fàcil criticar!
Més fets menys paraules. I molts problemes podríeu solucionar!
Un moment amo Llucifer,
aprofitaré el WiFi de la plaça,
per retratar a aquests taps de bassa.
Al Facebook la penjaré,
i on millor que a no eres de Castelldefels si...
Fa pudor de safareig, de mirons i tafaners.
tots aquells que s'avorrien a casa, ens han omplert avui la plaça.
I es que s'ha posat de moda, mirar la pantalleta a totes hores.
Tafaners molt avorrits que no tenen res a fer,
comentant els embolics i queixant-se de tot i més.
Què pesats, quina amargura,
per què no aneu a menjar-li el tarro al estimat del vostre cura?
Queixar-se pel soroll, queixar-se per la brutícia, queixar-se pel jovent o quan la
candela fa una pífia.
Aaaaaaah!!!! ja n'estic fart!!!
Merda de poble, merda de societat,
tanta queixa ja és massa,
prou feina teniu dins de la vostra casa.
Sortiu del vostre bucle, deixeu la cara amargada,
perquè per molt que ho repetiu...
esto con manu si passava!!!
Resposta: De tafaneres i mongols, sempre n’ha estat el poble a vessar. Darrera
la pantalleta és molt fàcil criticar!
Més fets menys paraules. I molts problemes podríeu solucionar!
VERSOT 4: ‘’ELS XIRINGUITOS’’
Mala nit Llucifer, para atenció al que ara explicaré.
Ja que en aquesta vila s’ha liat un bon merder!
Era al març que ja feia calor, I els carrer s’omplien de processons.
Mort de fàstic em vaig escapar, I a la platja vaig acabar.
Grandiosa va ser la sorpresa , que em vaig emportar en arribar:
Ni música, ni cervesa! Els xiringuitos estaven tancats!
Un nou model de platja volien instal·lar,
Sense rauxa ni festeta, aquests carallots ens volien deixar!
Sembla ser que a una veïna, la figa li deuria picar,
I contra la poca festa que quedava, la seva ràbia va gastar.
La Candi i la seva tropa, ja poden estar contents.
El govern de les persones, el regnat de l’avorriment.
A poc a poc aquest consistori, fa més gran el dormitori,
I als que encara festeta volem, a sitges acabarem!
Amo Llucifer això ja és massa!
Primer va ser el Ribiera, després els xiringuitos..
Al final a aquest poble no es podrà sortir de casa!
Resposta: Diable no et falta raó,
aquests malparits s’ho volen carregar tot!
Si als veïns els molesta el soroll, una bona liarem.
La Rave més gran del món a la platja muntarem!
Mala nit Llucifer, para atenció al que ara explicaré.
Ja que en aquesta vila s’ha liat un bon merder!
Era al març que ja feia calor, I els carrer s’omplien de processons.
Mort de fàstic em vaig escapar, I a la platja vaig acabar.
Grandiosa va ser la sorpresa , que em vaig emportar en arribar:
Ni música, ni cervesa! Els xiringuitos estaven tancats!
Un nou model de platja volien instal·lar,
Sense rauxa ni festeta, aquests carallots ens volien deixar!
Sembla ser que a una veïna, la figa li deuria picar,
I contra la poca festa que quedava, la seva ràbia va gastar.
La Candi i la seva tropa, ja poden estar contents.
El govern de les persones, el regnat de l’avorriment.
A poc a poc aquest consistori, fa més gran el dormitori,
I als que encara festeta volem, a sitges acabarem!
Amo Llucifer això ja és massa!
Primer va ser el Ribiera, després els xiringuitos..
Al final a aquest poble no es podrà sortir de casa!
Resposta: Diable no et falta raó,
aquests malparits s’ho volen carregar tot!
Si als veïns els molesta el soroll, una bona liarem.
La Rave més gran del món a la platja muntarem!
VERSOT 5: ELS JOVES
Jo ja fa temps que vaig deixar de ser un adolescent.
No sé si a tu també et passa, Oh gran Llucifer.
Però jo, els joves d’avui, no els entenc.
Si estudien, no treballen, si treballen, no ajuden a casa,
i si ajuden, volen la setmanada.
Si surten, no dormen, si dormen, no mengen,
i, si mengen, s’engreixen. Si s’agrupen, es motiven,
si es motiven, es queixen, i si els renyes, desapareixen.
Si es comprometen, se n’obliden,
Si calen mans, els fa mal l’esquena,
i si tenen una idea, es queda a l’aigüera.
Si els dones deu, en volen vint,
si els recordes això o allò, els “ratlles”,
i si no els ho recordes, com et passes!
No estàs d’acord amb mi, Llucifer,
tu que tens més anys que jo i que ells,
que aquests joves s’ho creuen massa,
que no respecten els que ja fem panxa,
i que beuen i fumen massa?
Resposta: Ai diablessa que et fas gran! Jo que tinc més anys que tu,
ara et confessaré un se
Jo ja fa temps que vaig deixar de ser un adolescent.
No sé si a tu també et passa, Oh gran Llucifer.
Però jo, els joves d’avui, no els entenc.
Si estudien, no treballen, si treballen, no ajuden a casa,
i si ajuden, volen la setmanada.
Si surten, no dormen, si dormen, no mengen,
i, si mengen, s’engreixen. Si s’agrupen, es motiven,
si es motiven, es queixen, i si els renyes, desapareixen.
Si es comprometen, se n’obliden,
Si calen mans, els fa mal l’esquena,
i si tenen una idea, es queda a l’aigüera.
Si els dones deu, en volen vint,
si els recordes això o allò, els “ratlles”,
i si no els ho recordes, com et passes!
No estàs d’acord amb mi, Llucifer,
tu que tens més anys que jo i que ells,
que aquests joves s’ho creuen massa,
que no respecten els que ja fem panxa,
i que beuen i fumen massa?
Resposta: Ai diablessa que et fas gran! Jo que tinc més anys que tu,
ara et confessaré un se
VERSOT 6: ‘’ELS NO TANT JOVES’’
L'edat no perdona, ni als diables ni a les persones
I es que de carques està el poble ple
Ja siguin bons o dolents!
Se’m comencen a omplir els ovaris, amb penya tant avorrida.
Sembla que no tingueu feina, a la vostra pròpia vida
Antics joves oxidats , que feu cara d'amargats!
Ja caldria que cardéssiu més
i deixéssiu als joves disfrutar!
Poca memòria teniu, quan fa anys fèieu de les vostres.
Així que no ens vingueu amb lliçons
que sou mes pesats que les mosques!
Deixeu-nos gaudir en pau! Que joventut només hi ha una.
Si voleu ser vells i carcamals aneu amb el vostre amic el cura!
Els temps han canviat però vosaltres no heu evolucionat.
Sou una còpia dels vostres pares que tant us havien amargat!
Sortiu de farra, deixeu-vos anar!
Balleu, folleu, fumeu fins a rebentar.
Que de vida només ni ha una,
I ja l’heu prou malgastat!
Resposta: Joventut tresor diví, qui la pillés un altre cop.
Això si! Poseu-vos a pencar d'una vegada! Ja n’hi ha prou de fer el
bocamoll!
L'edat no perdona, ni als diables ni a les persones
I es que de carques està el poble ple
Ja siguin bons o dolents!
Se’m comencen a omplir els ovaris, amb penya tant avorrida.
Sembla que no tingueu feina, a la vostra pròpia vida
Antics joves oxidats , que feu cara d'amargats!
Ja caldria que cardéssiu més
i deixéssiu als joves disfrutar!
Poca memòria teniu, quan fa anys fèieu de les vostres.
Així que no ens vingueu amb lliçons
que sou mes pesats que les mosques!
Deixeu-nos gaudir en pau! Que joventut només hi ha una.
Si voleu ser vells i carcamals aneu amb el vostre amic el cura!
Els temps han canviat però vosaltres no heu evolucionat.
Sou una còpia dels vostres pares que tant us havien amargat!
Sortiu de farra, deixeu-vos anar!
Balleu, folleu, fumeu fins a rebentar.
Que de vida només ni ha una,
I ja l’heu prou malgastat!
Resposta: Joventut tresor diví, qui la pillés un altre cop.
Això si! Poseu-vos a pencar d'una vegada! Ja n’hi ha prou de fer el
bocamoll!
VERSOT 7: ‘’Molt honorable regidor...’’
Un cop més la mateixa cançó.
El molt honorable regidor,
Farà el pena com ja és tradició.
Parlem d’en Jordi, no pas d’en pujol.
Tot i que a vegades ens portin a confusió.
Fa un any et vam avisar
I tu per la pera t’ho vas passar.
Un anyet fent el gos de regidor
I la panxolina ja no cap ni al balcó.
Però no pateixis, que nosaltres t’ajudarem,
Ja que has suat tot l’any de nosaltres,
Et farem suar una miqueta més.
Gitaniques, feu-me un favor.
Deixeu-me aquell trasto, per fer-lo servir amb amor.
Tanta birra, tanta birra
La memòria t’ha fotut i un any més llegint el programa
Una gran decepció m’he endut.
Quina festa major! Una merda com un camió!
Volíem els focs al castell, on sempre s’havien fet.
I com tu no t’has mullat, a la platja s’han quedat.
Un cop més la mateixa cançó.
El molt honorable regidor,
Farà el pena com ja és tradició.
Parlem d’en Jordi, no pas d’en pujol.
Tot i que a vegades ens portin a confusió.
Fa un any et vam avisar
I tu per la pera t’ho vas passar.
Un anyet fent el gos de regidor
I la panxolina ja no cap ni al balcó.
Però no pateixis, que nosaltres t’ajudarem,
Ja que has suat tot l’any de nosaltres,
Et farem suar una miqueta més.
Gitaniques, feu-me un favor.
Deixeu-me aquell trasto, per fer-lo servir amb amor.
Tanta birra, tanta birra
La memòria t’ha fotut i un any més llegint el programa
Una gran decepció m’he endut.
Quina festa major! Una merda com un camió!
Volíem els focs al castell, on sempre s’havien fet.
I com tu no t’has mullat, a la platja s’han quedat.
Amb el rotllo de la Flaixbac , la festa volies allargar.
Però com sempre fas les coses a mitges,
Ens has deixat a 3 hores d’empalmar!
Que farem de 5 a 8, si la música vols xapar?
Si encara tinguéssim el ribera, ens la podrien cascar.
El concert com deu mana, dona molt per parlar.
I és que en aquest panorama potser sí que l’has clavat..
Un grup de micos acabats que amb el seu frikisme,
Faran honor a la nostra ciutat.
Quina porqueria, quina decepció.
Un any més a aquest poble fa pena la festa major!
Espero que aquest cop hagis après la lliçó,
Perquè, sinó, d’aquí un any, demanarem la dimissió!
Resposta: Diables! Ja n’hi ha prou! Keep calm!
Que encara prendrem mal.
No sigui cas que al Sr. Regidor, li doni per retallar la subvenció.
A la tercera va la vençuda,
L’any vinent tornarem a parlar amb aquest caradura!
Però com sempre fas les coses a mitges,
Ens has deixat a 3 hores d’empalmar!
Que farem de 5 a 8, si la música vols xapar?
Si encara tinguéssim el ribera, ens la podrien cascar.
El concert com deu mana, dona molt per parlar.
I és que en aquest panorama potser sí que l’has clavat..
Un grup de micos acabats que amb el seu frikisme,
Faran honor a la nostra ciutat.
Quina porqueria, quina decepció.
Un any més a aquest poble fa pena la festa major!
Espero que aquest cop hagis après la lliçó,
Perquè, sinó, d’aquí un any, demanarem la dimissió!
Resposta: Diables! Ja n’hi ha prou! Keep calm!
Que encara prendrem mal.
No sigui cas que al Sr. Regidor, li doni per retallar la subvenció.
A la tercera va la vençuda,
L’any vinent tornarem a parlar amb aquest caradura!
